Cada valoració comença analitzant tot el complex: mobilitat glenohumeral, escapular, mobilitat de la columna dorsal i, quan cal, el patró de moviment complet del braç i el tronc. No ens quedem només amb el punt on el pacient assenyala el dolor. També valorem com es viu el dolor, i com afecta a la persona. Estil de feina, hàbits de vida, alteracions metabòliques/immunes...

A partir d'aquí, combinem teràpia manual amb exercici terapèutic progressiu, treballant tant la mobilitat com l'estabilitat, dues coses que en l'espatlla han d'anar sempre juntes. En casos esportius o d'alta demanda funcional (natació, esports de llançament, halterofília), incloem readaptació específica al gest. I en els casos ja cronificats, treballem també l'exposició progressiva al moviment per trencar el cercle de dolor-por-evitació que sol mantenir el problema actiu.

Aquesta manera de tractar l'espatlla com un conjunt —i no com una articulació aïllada— és el que vam detectar que faltava a Mataró i el que ens defineix.